La Guerra Civil Española fou un conflicte bèl·lic, polític i social entre el bàndol republicà (rojo) i el bàndol sublevat (fascista). La guerra s'inicià amb el cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936 i finalitzà amb l'últim comunicat de guerra firmat per el Generalíssimo Francisco Franco l'1 d'abril de 1939, que constatava la victòria del bàndol sublevat.
Durant aquest període bèl·lic, els dos bàndols varen cometre greus crims al front i a la retaguàrdia: paseos, desaparicions, tribunales extrajudiciales...
Com a conseqüència de la victòria fascista, els republicans van veure's obligats a exiliar-se a causa de la repressió, que va durar més enllà de la llarga i dura postguerra per fer neteja de La España Roja. En molts dels casos, els nadons de pares republicans eren robats i venuts a famílies feixistes per a "convertir la semilla marxista", estava prohibit parlar de democràcia, república, llibertat, marxisme...
Els exiliats fugiren a Anglaterra (per via marítima) o França (per via marítima o terrestre). Molts creien que creuant els Pirineus tindrien una bona rebuda i que les seves vides millorarien, però no fou així, ja que la gran majoria, per no dir tots, acabaven en camps de concentració o de refugiats. El Govern francès va donar l'ordre de concentrar-los en camps d'internament a causa del gran nombre d'exiliats que arribaren al país (550.000). La majoria van ser construïts a correcuita prop de la frontera, sense aigua potable ni condicions higièniques, només alguns barracons. Eren zones vigilades per gendarmes, a la intempèrie i no se'ls hi proporcionava roba d'abric ni aigua potable, com a molt alguns camions amb pa i llegums descarregaven als camps i coïen els llegums amb aigua salada (en el cas dels camps situats en platges).
No va ser fins al 20 de novembre de 1975, data en què va morir el caudillo, que alguns dels exiliats tornaren a Espanya uns anys després de rebre la notícia de la seva mort.
Camp de refugiats
Cartell feixista
Cartell republicà
