CAPÍTOLS 21-24



 Capítol 21: Tres menys
La Tina era molt bonica i la Salut els hi fa memòria de que és l'aniversari del Tòfol. La Salut era la única amb energia entre tots els de La Mansió. El Jofre, el Jordi i la Maria van fer-li un pastís de crema al Tòfol per celebrar l'aniversari. El Jofre i el Jordi són recullits i marxen del camp acompanyats per la Carbonet i el Tòfol. En Tòfol en el fons s'alegrà de poder quedar-se sol amb la Maria i van anar al seu racó de platja. La Maria li va posar el cap damunt la panxa. Van veure el Paco nedant, intentant fugir cap a l'Àfrica com deia des de feia dies.   

Capítol 22: Una mica d'esperança
Arribà al campament una carta del pare que deia que estava fent gestions per a que puguin anar a viure a Amèrica. La mare, que el donava per mort feia temps, va alegrar-se molt de la notícia.
El mar va tornar a la platja el cos del Paco, blanc i glaçat. Tots van plorar en veure el cos del Paco, tots menys la Carme. La mare va possar-se a escriure una carta per al Tian i així explicar-li que el pare era viu. El Tòfol i la Salut van quedar-se sols i van anar a donar una volta. El Tòfol va insistir fins que la Salut li va explicar el que havia passat amb el gendarme, que ho havia fet perquè la Carme pogués parir en unes bones condicions.. En sentir això en Tòfol li va demanar perdó avergonyit per haver dubtat de la seva fidelitat.

 Capitol 23: Els llibre
En Tòfol creia que durant l'estada al camp havia crescut molt com a persona degut als aconteixements que s'havien donat a terme. Uns dies després de la mort del Paco trobaren una maleta sota la sorra de La Mansió amb una carta i joies de la seva dona. El Paco ho va deixar per despedir-se i que es poguessin vendre les joies i així poder comprar menjar o quelcom de diferent. Un cop al mercat del camp la mare va comprar menjar i un llibre. En Tòfol no entenia de que li serviria un llibre però la mare li explicà que a través dels llibre, les persones són capaces de curtir la seva intel·ligència i ser més cultes, ja que, d'aquesta manera, costa més ser enredat per els altres.

 Capítol 24: La bogeria, la fúria i la ira
La Maria va anar a buscar al Tòfol a La Mansió i van anar al seu racó de platja. En Tòfol li va llegir algún dels poemes del llibre i entre les dos van intentar buscar el significat dels versos que havia llegit el Tòfol. 
Quan van tornar a La Mansió, en Tòfol va llegir una carta que acabava de recollir. La carta era dels avis i tots estaven molt inquiets per saber que deia; en Tian havia mort. La mare va plorar moltíssim i la Salut va quedar-se amb ella per consolar-la. En Tòfol va marxar i va donar una volta per la platja fins que va sentir la veu de la Maria que estava cridant perquè un gendarme africà estava intentant abussar d'ella. En Tòfol va donar-li cops fins que va caure a terra i presseguí amb els cops fins que la Carbonet va separar-lo.