Capítol 5: Els homes no ploren
El Cisco crida als seus fills i a la Carme per explicar-els-hi que marxa al front a lluitar a favor de la República. El Tian i la Carme ploraven mentre el Tòfol intenta reprimir les llàgrimes. El Cisco renya al Tian i li diu que els homes no ploren. Quan el Cisco marxa per anar al front, el Tian i la mare es queden plorant però en Tòfol marxa i vaga per els carrers per païr la notícia. La Maria el somriu per primera vegada.
Capítol 6: Un petó
La vida s'ha tornat més difícil per a tots a causa de la guerra. En Tòfol era l'encarregat de portar el menjar a casa i la mare es mostrà més afectuosa cap a ell. Esperaven ansiosos les cartes del pare, que el Tian rellegia per a en Tòfol. A causa de la falta d'aliments, va començar a robar als horts que hi havia a la ciutat per quedar-se els aliments o vendre'ls per recaudar diners. Un dels dies els van enganxar i tots van haver de fugir correns. En Tòfol s'amagà rere un matoll i la Carbonet s'amagà amb ell. De camí cap a casa li fa un petò a la galta i es despedeixen. L'eufòria del petò li durà uns dies.
Capítol 7: El dia MN
El Pau no para de parlar de la Maria, en Tòfol està molt gelós i no sap a qui esplicar-li el que sent. Li diu a en Tian que fa quan necessita parlar amb algú i ell li respon que parla amb la mare o ho escriu. A en Tòfol això no li funciona i decideix esplicar-li a en Tian. Mentre li esplica ell s'adorm.
Un dia en Tòfol està amb els seus amics quan de sobte apareix el Pau i els hi dóna la mala notíca. La Maria s'en va.
Capítol 8: Quadres, poemes i cireres
És el dia en que els dos bessons fan tretze anys i ho celebren amb un dinar "especial". La seva mare els hi fa un pastís, els hi regala un quadre, els fa demanar un desitg i el Tòfol demana a la Maria.
En Tian li regala a en Tòfol un poema, en canvi, ell no té res per ell i surt de casa per anar a buscar cireres, la fruita preferida d'en Tian. Quan arriba a casa la mare, preocupada, li diu que en Tian està al llit i que està molt malalt.