Capítol 25: La vida continua
En Tòfol va adonar-se de que havia matat al gendarme i junt amb la Maria van tirar-lo al mar per fer-lo desaparèixer. La mare estava pitjor que mai i la Salut li feia beuratges amb herbes per a que millores. Al cap d'uns dies el cos del genadarme va ser tornar per les onades i en mig de tanta desgràcia ningú va parar gaire atenció en buscar el culpable. En Tòfol va fer una llista de tot el que li havia passat al camp desde el dia en que va aribar-hi. En Tòfol i la Maria van anar al seu racó i parlaren dels seus pares. El mar va emportar-se un cor que havien dibuixat a la sorra i d'aquella manera aquell cor durà per sempre.
Capítol 26: Un món ple de futur
En Tòfol li vol confessar el seu amor a la Maria i li fa un petó, imagina una vida amb ella a Sabadell, lliures de guerra. La Carbonet no s'havia adonat de la bona parella que feien i de que l'estimava fins llavors. El dia previ al trasllat la Salut i la Carme van dispossar-ho tot mentre en Tòfol s'encarregava de la Tina. La mare va anar fins a l'entrada del camp i va tornar acompanyada del Cisco. Li presenten a la seva filla, la Tina. En Tòfol marxa amb la nena i la Salut a donar una volta per que els pares pugessin parlar i estar sols una estona. El Cisco havia arribat a Argelers per l'amor de la Carmeta i ara els treuria d'allà per sempre.
Capítol 27: I després, la llibertat
En Tòfol estava també trist perquè s'hauria de separar de la Salut i deixar-la allà sola, però sobetot perquè deixava a la seva Carbonet sola al camp. El Tòfol i la Maria marxaren al seu racó i van acomiadar-se, la Maria li va entregar una goma de cabell perquè tingués la seva olor i el Tòfol li va donar la primera estrofa del poema del seu germà. La Salut va plorar molt a l'hora dels comiats però finalment van sortir del camp i dormiren en un hostal de mala mort. Van embarcar-se en un transatlàntic i van marxar a Mèxic.
Capítol 28: Una nova vida
La mare estava més contenta desde que havia arribat el pare i la brisa del mar li va anar de maravella per a tornar a escriure poesia.
Un cop a Mèxic van començar vivint de caritat. Quan la Tina cumplí dos anys va trobar feina en una llibreria i allà va conèixer a escriptors mexicans i exiliats. En Tòfol va deixar d'estudiar i es va possar a treballar al taller de fuster amb el seu pare. En Tòfol es preguntava on estava la Carbonet o si estava viva.