Capítol 13: La Mansió
Els dies següents construeixen una cabana amb quatre canyes i mantes, a un racó de la platja i li fiquen el nom de "La Mansió".
En Tòfol està tot el rato pendent de la Carmeta ja que no vol que li passi res a causa de l'embaràs.
Un dia estan parlant a la platja i la Carmeta aixeca els braços per saludar algú, a la Salut. La Salut està canviada i la Carmeta està molt feliç de veure-la.
Capítol 14: Una puntada de peu
L'arribada de la Salut produeix a la Carmeta felicitat i tranquil.litat. La Carmeta ja està de set mesos i es peocupa molt per les condicions en les que neixerà el seu fill.
Una de les tardes, en Tòfol va a donar un tomb quan veu prop les tanques de filferro un soldat senegalés apallissant a un noi. En Tòfol decideix intervenir i es fan amics. En Jordi, el noi apallissat, li presenta a en Jofre, el seu cosí, des de llavors es fan inseparables i la vida al camp es torna més fàcil per ells.
Quan en Tòfol arriba a La Mansió es troba un gendarme flirtejant amb la Salut i ella el fa fora amb l'expressió "Allez, Allez!!".
Capítol 15: Enterrat en vida
La Carmeta està molt preocupada pel fill i la Salut intenta tranquil.litzar-la com pot. El Sebastià fuig per anar a buscar un metge per la Carmeta però l'endemà entren els gendarmes amb el Sebastià, l'havien agafat i ara se l'emportaven qui sap on.
Per la nit, el Jordi va a buscar a en Tòfol a La Mansió i el condueix a una zona del camp que no coneix. Allà veuen molta gent despullada en forats fets a la sorra. Observen també a en Sebastià en un d'alquells forats despullat, com si estigués enterrat en vida.
Capítol 16: Tòfol, Tòfol, Tòfol
El dia 1 d'abril de l'any 1939 Franco guanya la guerra. La Carmeta es preguntava si el Cisco vindria a buscar-los o estava mort i la Salut li deia que segur que se n'havia sortit.
El Sebastià havia sobreviscut a aquella nit despullat però no parava mai de tremolar i tenia sempre els llavis morats.
En Tòfol sortia sempre a passejar per la platja amb el Jordi i el Jofre. Un dia estaven passejant quan en Tòfol veu una noia que coneix i es pensa que està al.lucinant. Va cap allà i era ella, la Carbonet. Ella aixeca el cap, el reconeix, deixa el vestit a mig apedaçar i l'abraça dient el seu nom.