Capítol 9: Un plat ple de nous
Un bon dia arriba al piset un home que es diu Sebastià i és un amic del front d'en Cisco.
La mare li ofereix nous mentre ell els hi explica que han de marxar cap a França, que Sabadell és perillós i ell els cuidara com la seva família. Llavors s'aixeca de la butaca del pare i va cap a la porta. En Tòfol aprofita per menjar-se l'última nou.
Capítol 10: Un poema perquè no t'oblidés mai
Quinze dies després de menjar-se l'última nou tornà el Sebastià amb dos homes més. Van agafar les maletes i van marxar tots cap a França en cotxe fins que es va trencar a meitat de camí. Continuaren el camí a peu. La primera nit la van passar en una cova. L'endemà van caminar fins arribar a la masia dels seus avis, a l'Empordà. Els dos homes van marxar cap a la frontera perquè no podien perdre temps. Van estar unes setmanes a la masia perquè el Tian no es trobava bé i de pas reposaven forçes per el viatge. Finalment van decidir marxar la Carme, el Tòfol i el Sebastià i deixaren el Tian al mas per el seu estat de salut. El Tian li donà un poema al Tòfol perquè le portés sempre al cor: "Ara que estem junts".
Capítol 11: El meu primer mort
Durant el camí sentien els avions faixistes bombardejant els camins principals i els Sebastià renegava en contra d'ells. El Tòfol va recordar quan el Tian li va dir que no rigués del Sant-Pau i el Bóta-de-vi perquè potser ells també es podrien trobar en aquella situació. Van creuar-se amb un home, En Paco, que duia un nen a coll. El Tòfol el saludà però el nen no va contestar, estava fred. La mare estava muda, plena de remordiments per haver deixat al Tian sol. Van descansar en un replà on picava el sol. El fill d'aquell pobre home era mort i el Sebastià va excavar un forat amb les mans per enterrar-lo.
Capítol 12: "Allez, allez!"
Un cop arribàren a França el Sebastià els hi va fer saber. Van seguir una fila d'homes i dones capcots vigilats per uns gendarmes senegalesos que els conduïen al crit "Allez, allez!". Els exiliats els feien arribar a una platja que era el seu camp de refugiats, tapats amb mantes i amb un vent i un fred que glaçava l'ànima. La mare es tocava molt la panxa per sobre de l'abric. La Carme i el Tòfol van seure tapats amb la mata i la Carme començà a plorar. El Tòfol va adquirir el rol d'adult de nou. El Paco i el Sebastià van anar a inspeccionar el terreny. La Carme li fa saber al Tòfol que està embarassada.