Capítol 17: Recompte
Al cap de quinze dies de perdre la guerra el Sebastià mor. El Paco avisa als gendarmes perquè s'emportin el cos i la Carmeta plora abraçada a la Salut. Aquell mateix dia també era l'aniversari d'en Jofre i la Maria, en Tòfol i en Jordi li fan un pastís amb sorra mullada.
La Maria i en Jordi comencen a agradar-se i en Tòfol creu que no té sort en l'amor.
Més tard un gendarme anuncia que ha arribar al camp una carta per en Tòfol Riera Torres i ell corre a buscar-la. La carta és d'en Tian, li esplica que està bé, tot el que pasa al mas dels avis i finalment que el pare està viu perquè n'ha revut una carta.
Més tard un gendarme anuncia que ha arribar al camp una carta per en Tòfol Riera Torres i ell corre a buscar-la. La carta és d'en Tian, li esplica que està bé, tot el que pasa al mas dels avis i finalment que el pare està viu perquè n'ha revut una carta.
Capítol 18: Una traició
Amb la carta d'en Tian la Carmeta reviu una mica. Alguns dies la Maria, el Jofre i el Jordi van a La Mansió a vistiar a la Carmeta per veure com es troba.
Les condicions de la platja han millorat una mica i la Salut cuida de la Carmeta perquè ja li falta poc per parir.
Un dia la Salut s'en va de La Mansió i en Tòfol la segueix per veure on va. Ella es dirigeix a les barraques on dormen els gendarmes i en surt agafada de la mà amb el que flirtejava amb ella l'altre cop. En Tòfol no s'ho pot creure i pensa que els ha traicionat. Quan torna a la seva cavana la Carmeta i el Paco estan dormint. Més tard la Carmeta es desperta i pregunta on està la Salut. El fill està en camí.
Capítol 19: Una altre traïció
La Carme començà a tenir contraccions i el Paco i en Tòfol es queden amb ella creient que hauran de fer de llevadores, fins que arriba la Salut amb el gendarme i marxen totes dues en cotxe amb el gendarme que les condueix fora del tancat de filferro per a que la Carme pareixi en millors condicions. En Tòfol va amb en Jofre, el Jordi i la Carbonet i els hi explica el que acabava d'ocòrrer. La mare del Jordi va a buscar als cosins i els hi comunica que han rebut una carta i la vol llegir tots junts.
La Carbonet i en Tòfol es queden sols i seuen a prop del mar. En Tòfol li explica que havia somiat aquella escena quan vivien a Sabadell i que just quan la Maria li anava a dir quelcom, la mare el va despertar. Va insistir perquè li digués que li anava a dir al somni i la Maria li va respondre que li agradava el Jordi.
Capítol 20: Dos que marxen, un que arriba
En Tòfol se sent traït per la Maria i torna a La Mansió a dormir. En Paco parla en somnis i diu que marxarà nedant cap a l'Àfrica. Al matí el Paco continua amb la deria de que era un bon nedador per marxar nedant fins a l'Àfrica. Va marxar en busca del seus amics i ells li expliquen a ell i la Maria que han rebut un permís i que se'n van del camp. En Tòfol s'alegra de la notícia perquè així estaran sols ell i la Carbonet. En Tòfol li ensenya el poema del Tian a la Carbonet i es queden mirant com marxaven del camp els dos cosins. La mare arriba al camp dèbil, trista i esgotada amb la Salut i la seva nova germana, la Tina.