Capítol 29: Tòfol?
En Tòfol ja tenia trenta-dos anys i era un noi solter amb una vida normal. La Tina ja tenia divuit anys i marxà a Buenos Aires a estudiar Belles Arts, ja que, degut a que era una molt bona estudiant, va aconseguir una beca. La Tina va fer una exposició (1957) i tots van aprofitar el moment per anar a l'Argentina i veure la residencia d'estudiants i l'exposició. La Tina va dedicar aquella exposició a el seu germà mort, el Tian i en Tòfol es va aturar davant d'un quadre que li recordà l'estada a Argelers i a la Carbonet. En Tòfol intentà conèixer noves dones però amb totes fracassà. Fins que de sobte va sentir una veu que el cridava.
Capítol 30: Mil exposicions seguides
La veu que l'havia cridat era la de la Maria. La Maria ja tenia trenta-quatre anys i continuava sent bellíssima. Ella s'adonà de que ell encara duia la seva goma al canell i van sortir fora per parlar.
La Maria li va esplicar que va conseguir marxar d'Argelers a través d'un permís per poder viure a França amb el seu germà i visquè a Marsella fins que va festejar amb un noi argentí i marxà a viure amb ell.
Quan el Cisco la va veure s'emocionà molt i la Tina no ho acabava d'entedre alló que estava passant davant dels seus ulls.
Capítol 31: La poesia
La Maria i el Tófol des d'aquell dia ja no es van separar més. Aquell dia (20 de novembre de 1975) va morir Franco i brindaren amb xampany per celebrar-ho. La Carmeta estava molt malalta, ja s'anava a morir i li regalà a en Tòfol un llibre, "Crist de 200.000 braços" de Pere Quart. Ell li ensenyà a la Tina i ella contestà que ja se l'havia llegit i que el món és ple de poesia.
Capítol 32: Ara que estem junts
En Tòfol ja feia cincuanta-cinc anys que estava amb la Maria, van tenir dos fills, la Mar i el Pau, que també van tenir dos fills. La Maria va insistir per a que el Tòfol escrivís un llibre per al Tian i un cop es va jubilar es va dedicar a escriure-li aquest llibre. Quan el va tenir acabat van pujar a un vol cap a Catalunya i un cop allà van pujar a un taxi cap a l'Empordà. La Maria va envelir i en Tòfol s'adonà d'alló aquell mateix dia. Un cop davant de la tomba, el Tòfol li va llegir el llibre i li va deixar unes flors. La Salut es va casar amb un noi de Perpinyà i van tenir quatre fills, això també li va explicar en Tòfol a en Tian, Li deixa clar que l'estima molt i que sempre l'ha estimat i que per aixó sempre estaràn junts.