Tòfol
En Tòfol és el germà bessó d'en Tian i germà de la Tina. És el fill animal, alt, fort i guapo, el noi que totes les noies miren, però ell està enamorat de la Carbonet i s'hi acabarà casant.
A en Tòfol no li agrada llegir ni estudiar, prefereix sortir tot el dia amb els seus amics al carrer i li costa expressar-se per escrit. Quan es troben al camp de concentració, reacciona de forma adulta i utilitza l'humor per portar millor l'estada al camp de refugiats; alla és fa amic del Jofre i el Jordi. Ell és l'autor del llibre, que dedica al seu germà un cop s'ha fet ja gran. Sempre ha tingut la sensació de ser menys estimat que el Tian.
Tian
El Tian és el germà bessó del Tòfol i germà de la Tina. És el fill responsable, educat, estrany, callat, intel·ligent, aplicat als estudis (literatura en concret) i l'últim a ser escollit per fer equips de futbol.
El Tian és de constitució prima, de cames dèbils, pit enfonsat, cara xuclada i els ulls estràbics. A més té una enfermetat respiratòria, que serà la causa de la seva mort, una vegada s'hagi separat de la Carme i el Tòfol per quedar-se al mas dels seus avis. Li dedica el poema "Ara que estem junts" el dia que es separen.
Maria
La Maria, àlies La Carbonet, és una noia de 14 anys. Té els ulls, els cabells i la pell negre com el carbó, tota ella és com el carbó, però amb unes dents blanquíssimes. És orfe de pares ja que la seva mare (enfermera al front republicà) va morir a causa d'una granada i el seu pare va morir al front Republicà per venjar la seva dona. El seu germà gran es fa càrrec d'ell i esdevé una noia independent i el seu comportament és propi del d'un noi en aquella època. Al camp de refugiats és retorba amb el Tòfol i és fa amiga del Jofre i el Jordi. Després d'anys de viure fora del camp de refugiats es retroba amb el Tòfol i s'hi casa.
Carme
La Carme és la mare d'en Tian, en Tòfol i la Tina i muller d'en Cisco. Es veu obligada a exiliar-se amb el Tòfol a França, ja que el seu marit és republicà (com ella) i està lluitant al front republicà. Deixa a el Tian al mas dels seus avis perquè així pugui viure en bones condicions. És gran amiga de la Salut a la que ajuda a cusir de tant en quan. Al camp de refugiats pareix a la Tina amb l'ajuda de la Salut. Li encanta llegir i escriure, com el Tian, i per aixó té una especial debilitat cap a ell. L'autor reflecteix la seva opinió respecte l'art en ella, que creu que la cultura és indispensable, i la literatura és un dels mitjans per adquirir-la.
Salut
La Salut és veïna i amiga de la família Riera Torres. És una dona grassa, rossa i amb ulls blaus. Al principi de la novel·la cus a casa seva amb l'ajuda de la Carme, amiga seva, per la qual està disposada a fer sacrificis un cop al camp de refugiats per a que la Carme pareixi en unes bones condicions. Quan es retroben al camp de refugiats, és una dona prima, amb els cabells llargs, amb un somriure sempre a punt i molt bella.